Aquest volum constitueix la continuació i el complement del volum 4, 1, en el qual Lluís Duch havia descrit i interpretat alguns elements que incloïa en l'àmbit de les «armes espirituals». En aquesta nova publicació, s'examinen les implicacions que, en cada temps i espai concrets, té «el polític» en relació amb «el religiós». La premissa fonamental que es troba a la base d'aquesta exposició és que, almenys a l'Occident, d'una banda, tota religió mai no deixa de posseïr una exigència política i, de l'altra, tota política mai no deixa de manifestar apetències de caràcter religiós. En relació amb «el polític» les anàlisis que es porten a terme en aquest text se centren molt especialment en les repercussions que han ofert la conquesta i l'exercici del poder per a la religió en els temps moderns. L'autor exposa amb una certa extensió algunes de les formes més espectaculars, repressives i inhumanes que la configuració del poder ha experimentat en el segle xx. Algunes qüestions especialment importants com, per exemple, la inquietant presència del pensament de Carl Schmitt en la praxi política del segle xx, els camps d'extermini nazis i soviètics, la problemàtica de l'obediéncia, el cabdillisme hispànic, reben un tractament específic i ampli, la relació entre llenguatge i política, etc., són adequadament contextualitzades per tal de posar en relleu les relacions -sovint, subterrànies i poc tematitzades- del religiós i el polític. En el volum 4, 3 que posarà el punt final a aquesta Antropologia de la vida quotidiana es trauran les conclusions de les exposicions parcials de què consta aquesta obra.