Durant segles, la percepció occidental de la realitat, centrada en l’individu i basada en el pensament dual que divideix el món en jo i tota la resta, ha provocat la devastació del planeta i el sofriment de tots els éssers vius que hi habiten: guerres, fam, explotació dels més dèbils, exhauriment dels recursos naturals, extinció d’espècies... Coincidint amb el punt de vista de l’ecologia i les darreres teories científiques, les ensenyances budistes transmeten a Occident una comprensió més profunda de la realitat que posa èmfasi en la interdependència de tots els éssers i fenòmens. La certesa de la interconnexió de tot ens permet veure-hi més enllà del nostre petit “jo” tancat i desenvolupar un autèntic esperit de solidaritat, ja que el bé propi i el bé dels altres són absolutament indestriables. De la trobada entre Orient i Occident, doncs, sorgeix una nova espiritualitat que afavoreix la implantació de la llavor de la concòrdia i la responsabilitat i, enmig d’una profunda crisi de valors, permet albirar un futur esperançador per al planeta.