Per què ens resulta tan difícil conviure, si som éssers socials? Les nacions s'enfronten, les parelles es trenquen, els veïns no es parlen, l'agressivitat es dispara. Als éssers humans no ens resulten fàcils ni tan sols les coses que ens són imprescindibles. Per això s'ha d'aprendre a conviure, és a dir, a augmentar les alegries i disminuir les aspreses de la vida en comú. Volem que els nostres nens adquireixin els recursos necessaris perquè no fracassin en una empresa tan arriscada. Però, qui pot ensenyar a conviure sense caure en una presumpció ridícula? El comportament dels adults demostra que ho fem molt malament. Hi ha massa conflictes, violència, fracassos afectius, falta de compassió i malentesos a les nostres vides perquè ens hi pronunciem com a savis. Uns adults desconcertats han d'ensenyar a viure a uns nens i potser és aquí on radica el problema. Els adults també hauríem d'aprendre a conviure, ja que som font constant de conflictes. Per aquesta raó, el present llibre té una estructura peculiar. Tracta de l'educació dels infants, però també dels problemes, èxits o fracassos dels seus pares o docents. Si volem educar-los perquè tinguin èxit en la seva vida de parella, familiar, laboral o política, hem de saber què ens passa als adults en tals circumstàncies, què hem encertat, en què ens hem equivocat i cap a on ens agradaria anar. Per això, abans d'educar, convé que ens posem en bona forma.