Aquest llibre de memòries recull tres èpoques de la nissaga Cuatrecasas. Una nissaga començada al segle XIX, a Camprodon, per l'apotecari Joan Cuatrecasas i Corriol. La primera part del llibre -nou capítols- és un relat autobiogràfic i apassionat escrit pel seu fill, Josep Cuatrecasas i Genís, pels volts del 1950. Retraten la vida de Camprodon durant la segona meitat del XIX, i la vida d'estudiant -a Vic i a Barcelona- de l' autor, també apotecari de la vila. Malauradament, els anys i les malalties van impedir-li d'acabar les memòries, que titulava Narracions familiars. Li corresponia d'explicar el relleu en l'ofici d'apotecari camprodoní, pero l'obra resta inacabada. Tanmateix, havia deixat manuscrits uns episodis plens de color i de referències locals i de la política catalana. Per completar aquelles memòries, un quadern autògraf de la seva filla Maria, escrit quan ja era monja a Barcelona, ha poporcionat l'avinentesa de saber la continuació dels esdeveniments camprodonins i familiars dels anys 1900-1920. Són la segona part del llibre, que en fa el capítol desè. La tercera part és dels anys 1924-1957, un extret de la correspondència familiar entre l'apotecari Josep (Pepet) i els seus fills i altres parents. En cal destacar les opinions personals d'aquest apotecari sobre fets polítics com la dictadura de Primo de Rivera, la II República espanyola, la Generalitat, la Guerra Civil, etc., moltes vegades opinions discrepants de la dels fills i altres contemporanis.