A diferència d'El crit de les mil nits, on un nen relata els estralls que produí la guerra civil, sense més detalls que els fets que l'envoltaren, a Anys victoriosos, anys triomfals el mateix autor, ja més grandet, narra les vivències compreses entre 1940-1944, els pitjors temps de la postguerra. A causa del silenci imposat pels vencedors, l'autor recorre a la superposició històrica d'uns esdeveniments amagats o distorsionats, i per tant desconeguts llavors, dintre de la narració corrent d'aquell viure quotidià.