La figura d'Antoni Pous recorre el món cultural català del tercer quart del segle XX, com un «meteor lluminós» per als qui el tractaren, però és pràcticament desconegut per als lectors en general. La seva poesia, quan tot just tenia divuit anys, va impressionar Carles Riba, i Miquel Martí i Pol el va considerar el seu mestre mentre va viure. Jordi Sarsanedas l'ha qualificat com «un dels més purs intel·lectuals que jo hagi conegut». Va ser un incansable impulsor de publicacions, iniciatives i actes literaris de tota mena. Va traduir Walter Benjamin i Paul Celan en un moment en què aquests dos autors essencials de la literatura alemanya del mil nou-cents eren pràcticament desconeguts a la Península Ibèrica. Aquest llibre és la reconstrucció de la seva trajectòria vital i la recopilació dels textos més representatius, tant en poesia com en prosa. No es tracta de l'obra completa, però sí d'una selecció molt àmplia dels seus poemes i assaigs; en definitiva, aquesta és la seva «obra essencial».