Antoni M. Sbert i Massanet (Palma 1901-Mèxic 1980) fou conegut sobretot amb el nom de "l'etern estudiant", a cauda de la intervenció que tingué en les lluites dels estudiants de Madrid contra la Dictadura de Primo de Rivera, que el dugueren a la presidencia de la FUE i li atragueren l'animadversió del Dictador, que l'empresonà unes quantes vegades i l'envià "desterrat" a Mallorca. Durant els anys de la República, milità a l'Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de les Corts constituents, fou membre del tribunal de Garanties Constitucionals i dirigí l'Institut d'Acció Social Universitaria i Escolar de Catalunya. Durant la guerra civil, el President Companys el nomenà successivament conseller de Cultura i conseller de Governació i Asistencia Social. El 1939 s'exilià a França, on tingué un paper de primer ordre com a braç pret de Companys en qüestions politiquees i assistencials, i sobretot com a impulsor de la Fundació Ramon Llull. El 1942 hagué de partir cap a Mèxic, on continuà treballant a favor de la democracia (a la Junta de Liberación Española, a la revista "España Nueva" i en moltes altres iniciatives) i on en tot moment féu costat al president de la Generalitat Josep Tarradellas