Angéline de Montbrun podria resumir-se en molt pocs mots: una noia de divuit anys, òrfena de mare des de molt petita, viu amb el seu pare en un paratge quasi idíl·lic. S’enamora d’un noi que la correspon, la germana del noi estima el pare. La felicitat és doble; però hi ha el destí que allunya la gent que s’estima i posa obstacles a la felicitat. Angéline busca en un tipus de pregària confusa feta de revolta i d’acceptació la solució a la seva problemàtica existència. El nom del pare i el del promès es barregen en el seu cor mentre el seu instint la porta a continuar l’obra d’amor al pròxim que el seu pare li inculcà.