Hermínia Esteban Morales (Saragossa, 1940) va mantenir, a partir de l'any 1959, contactes amb exiliats polítics de la Guerra Civil (1936-1939) i emigrants econòmics a Europa. Aquestes dues circumstàncies li van permetre veure amb claredat la gran distància que hi havia entre la realitat i l'educació oficial rebuda a l'escola de la postguerra. Descobrint l'origen de les confessions, les pors i els silencis que va patir en pròpia carn, va iniciar un treball de recollida de les dades de la memòria històrica. Així, í a partir de la seva assistència com a alumna oient a les classes d'història contemporània a la Universitat de Lleida, ha volgut desvetllar la realitat de la Guerra Civil i conèixer la veritable "altra història". Amb el biberó a les trinxeres recull el testimoni d'una trentena d'homes, del bàndol republicà i del bàndol nacional, que amb disset o divuit anys van ser mobilitzats i enviats al front durant la Guerra Civil (1936-1939). Els nois de la lleva de l'any 1941, de seguida batejada com "la lleva del biberó", van anar a les trinxeres com si fos una aventura, però per a molts d'ells el viatge es va convertir en un malson que es va allargar més de sis anys. Amb el campanar de la Seu Vella com a ull vigilant, els "biberons" viuen l'experiència de la guerra de manera tan dramàtica que ha deixat, en molts casos, un record tràgic que havia quedat en silenci fins ara.