La proliferació d'estudis apareguts en els darrers anys ens ha posat de manifest una realitat fins ara poc coneguda: tant al segle XIX com a l'inici del segle XX les dues colles vallenques ancestrals no tenien l'exclusiva en l'art de fer castells. En aquest llibre hi trobareu fins a un total de trenta-vuit poblacions els aficionats de les quals, en un moment o altre i amb més o menys fortuna, es van atrevir a plantar castells pel seu compte. Moltes d'aquestes iniciatives es complementaven amb el suport que oferien a les colles vallenques, a les quals foren del tot imprescindibles aquestes col·laboracions per bastir els seus grans castells. Però d'altres es convertiren en autèntiques colles castelleres que van assolir un nivell de qualitat del tot digne. És el cas dels Xiquets de l'Espluga de Francolí, l'agrupació menys estudiada fins ara, motiu pel qual en aquest volum ha centrat bona part de la nostra atenció: n'hem pogut reconstruir la trajectòria, el nivell, els components i la manera com ha anat arrelant la tradició al poble fins a arribar als nostres dies.