Pere Molas ens ofereix una bona panoràmica d'un dels temes menys coneguts de la història de Catalunya: el món de l'alta noblesa o aristocràcia i la seva evolució entre el segle XVI i principis del XIX. Ens parla de la dinàmica de continuïtat, d'aquelles famílies de l'estament militar que es remunten fins al segle XIV. Però també de canvi, gràcies a la mobilitat social d'algunes famílies, de la burgesia a la petita noblesa i d'aquesta a l'aristocràcia. Alhora, analitza el procés d'extinció de nissagues i de concentració de títols, sobretot per via femenina. Per aquesta via les principals possessions nobiliàries del Principat van passar a mans de dinasties de l'aristocràcia de la Corona de Castella. Fenomen que va anar acompanyat de la castellanització política i cultural d'altres famílies que havien eludit el procés d'extinció, però que van establir la residència principal fora de Catalunya, especialment a la cort. La mirada sobre l'alta noblesa o aristocràcia durant els segles moderns es completa amb l'anàlisi de les formes de relació social en la vida oficial i en la privada com ara les estratègies matrimonials, les relacions de parentiu, l'ambivalència davant els canvis polítics i la participació en les institucions culturals.