La meva infantesa, amb la por i la gana, va estar marcada per la guerra. A la joventut, com tots els dels meus temps, vaig tenir moltes privacions i molt treball. Als dinou anys, per treballar durant l'hivern, portava uns pantalons de vellut amb dinou pedaços i als vint anys portava els mateixos pantalons amb vint-i-un pedaços, amb la particularitat que, al cul dels pantalons, no n'hi havia cap, perquè, durant les hores que treballava, que eren moltes, no seia mai; aquesta era la causa perquè no es fessin malbé. Era un dels pagesos pobres de Gandesa, però no el que més. Aquella època, la majoria vivíem amb moltes privacitats; les destrosses de la guerra no van ser subsanades fins al cap de molt temps. Ara, ja gran, admiro algunes persones de la meua edat per la fantasia que tenen en contar, de la joventut, flors i violes, i per l'amnèsia història que pateixen.