La festa, de vegades, es concep com una pèrdua de temps, com una manera de malbaratar l’existència. Probablement, per això, se la redueix a la mínima expressió i, fins i tot, està mal vist festejar amb freqüència. Igualment, cal una pedagogia de la festa i del joc, perquè cada vegada hi ha més professionals en el mercat laboral que no saben jugar, ni festejar. Ens cal una pedagogia del diàleg i de l’admiració, perquè hi ha greus dificultats per exercir el diàleg i admirar el que ens envolta.