Agustí Duran i Sanpere (1887-1975), nascut a Cervera, va dedicar tota la seva vida a l'esforç de recuperar el passat, acostar la història als seus conciutadans i conservar-la per a les generacions següents. Amb aquesta intenció, va promoure nombroses campanyes arqueològiques i va assumir responsabilitats en diverses institucions, en especial, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Durant la guerra civil, la seva actuació al capdavant del Servei de Protecció dels Arxius de la Generalitat fou decisiva per al salvament del patrimoni documental del país i, en la llarga postguerra, inicià la tasca de reactivació institucional: va dirigir l'Institut d'Història de Barcelona i el Centre d'Estudis d'Etnografia Pensinsular del CSIC, alhora que promogué la creació de diversos museus i arxius. Duran i Sanpere, que no va abandonar mai la recerca, va deixar una abundant obra escrita, entre monografies i articles divulgatius.