L'afusellat i altres contes completen la trajectòria literària de Marià Vayreda. Els relats parteixen d'una visió de món que, malgrat estar arrelada en la tradició pairal benestant, ha d'aprendre a conviure amb el progrés econòmic i tècnic de finals de segle XIX. Però més enllà del sentimentalisme i moralisme monolític del context rural, Vayreda proposa una reflexió sobre la degeneració dels valors humans, el poder de la memòria col·lectiva i la brutal experiència de la guerra. I tot això per mitjà d'un recull d'històries amb elements fantàstics, que juguen amb l'ambigüitat de les percepcions i amb nivells narratius diferents. Una selecció de textos que esdevé, com diu Lluís Calderer a la Introducció, "una immersió en el cor de les tenebres", un suggerent poema de la desventura humana.